■ compulsar

Etimologia: del ll. compulsare ‘empènyer fort, confrontar’, freqüentatiu de compellĕre ‘empènyer; aplegar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. dret Treure compulsa.
  2. per analogia
    1. Escartejar (un llibre, uns plecs, etc.).
    2. Consultar (llibres, manuscrits).
    3. crítica textual Comparar dos o més exemplars d’un document per tal de retrobar el text més antic i més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars pervinguts.
    4. arts gràfiques Acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals.