■ comunitat

Etimologia: del ll. communĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de comú. Comunitat d’interessos, de sentiments, d’origen.
  2. Reunió dels qui viuen en comú.
    1. Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques.
    2. cristianisme Conjunt dels membres de l’Església o d’una Església particular.
    3. història Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o una vila amb les poblacions situades en el seu terme.
    4. comunitat autònoma dret administratiu Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern.
    5. comunitat de base cristianisme Petit grup espontani constituït per a realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida sobre la base d’unes raons d’afinitat.
    6. comunitat de béns dret civil Domini d’una cosa compartit entre diverses persones.
    7. comunitat de béns dret civil Forma d’organització patrimonial de la societat conjugal, en què els béns són compartits, totalment o només en part, pels cònjuges.
    8. comunitat de propietaris dret civil Situació de copropietat respecte a una cosa moble o immoble que es caracteritza per la pluralitat de persones o de subjectes de la relació i la unitat d’objecte.
    1. ecologia Conjunt d’organismes que habiten en un mateix biòtop o hàbitat.
    2. comunitat vegetal geobotànica Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
    3. comunitat vicinant ecologia Comunitat vegetal que sempre es presenta en contacte amb una altra.