■ conat

Etimologia: del ll. conatus ‘esforç, intent’, der. de conari ‘preparar-se (per a alguna cosa), emprendre(-la)’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Començament d’una acció a fer, la qual no arriba a consumar-se.
  2. impròpiament dret penal Temptativa.
  3. filosofia Concepte propi del racionalisme, equivalent a potència o força.