■ conca

Etimologia: del ll. concha ‘closca o petxina’, i aquest, del gr. kógkhē, íd. 1a font: s. X
    femení
  1. Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, rentar-se els peus, etc.
  2. Conc.
  3. anatomia Concavitat dins la qual hi ha l’ull. Sortir els ulls de les conques.
  4. hidrografia
    1. Àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
    2. conca de recepció geomorfologia Part alta del torrent en què les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal de desguàs.
  5. geomorfologia Depressió d’origen estructural entre muntanyes.
  6. oceanografia Depressió del fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.