■ concatenació

Partició sil·làbica: con_ca_te_na_ci_ó
Etimologia: del ll. concatenatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIX
    femení
    1. Acció de concatenar;
    2. l’efecte.
  2. poètica
    1. Repetició del vers que clou una estrofa al començament o al final de l’estrofa següent.
    2. En una mateixa estrofa, repetició d’un vers del principi al final de l’estrofa.
  3. retòrica Figura de dicció consistent en la repetició del mot o els mots darrers d’una frase al començament de la frase següent.
  4. concatenació de proposicions gramàtica Enllaç o cadena lineal de proposicions.