concertant

Accessory
Etimologia: de l’it. concertante, íd.
Body
    adjectiu música
  1. Dit d’una forma musical (duo, sonata, concert o simfonia) on alguns instruments són posats en relleu com a grup de solistes, en diàleg entre ells o en alternança amb l’orquestra.
  2. Dit de la part solista que es caracteritza tant per la importància com pel virtuosisme instrumental.
  3. per extensió Dit de l’instrument al qual és confiada una part solista.
  4. Dit dels conjunts vocals i instrumentals de les òperes en els quals intervenen els cantants i el cor.