■ conclusió

Partició sil·làbica: con_clu_si_ó
Etimologia: del ll. conclusio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció de concloure;
    2. l’efecte. La conclusió del tractat fou molt laboriosa. El plet ha tingut una conclusió desfavorable.
    3. en conclusió En suma, finalment, doncs. En conclusió, val més no participar-hi.
  2. plural dret processal Afirmacions numerades contingudes en l’escrit de qualificació.
  3. plural ensenyament Punt, tesi, que en les escoles de filosofia hom sosté contra les objeccions de l’adversari.
  4. lògica Proposició que hom dedueix necessàriament d’unes premisses.
  5. música Terminació melòdica, rítmica, harmònica, d’un fragment o d’una peça musical.