■ concomitància

Partició sil·làbica: con_co_mi_tàn_ci_a
Etimologia: del b. ll. concomitantia, íd. 1a font: s. XVI
    femení
  1. El fet d’acompanyar un fenomen un altre fenomen. Concomitància de causes, d’idees, de símptomes.
  2. catolicisme Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia.