concórrer

Accessory
Etimologia: del ll. concurrĕre, íd. 1a font: 1378
Body
    verb intransitiu
  1. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones. Tots concorregueren a la ballada.
  2. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. Dues línies que concorren en un punt. En ell concorren totes les qualitats.
  3. Esdevenir-se alhora. Per a obtenir el premi, hi han de concórrer aquestes condicions.
  4. Contribuir, cooperar, a un efecte. La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter.
  5. Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a una càtedra.