■ concreció

Partició sil·làbica: con_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. concretio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció d’esdevenir concret.
  2. Qualitat de concret.
  3. geologia
    1. Acumulació de partícules diferents a partir d’un nucli original, que s’uneixen i formen masses.
    2. per extensió Mineral constituït per capes superposades, formades gairebé sempre per acció de l’aigua.
  4. patologia Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques.