concubí
| | concubina

Accessory
Etimologia: del ll. concubīnus, -a, íd., der. de cubare ‘jeure’ 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. masculí i femení Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge.
  2. femení història En algunes societats, dona que cohabitava amb el marit, però amb una categoria inferior a la de l’esposa o les esposes legítimes.