■ concurrència

Partició sil·làbica: con_cur_rèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. concurrentia, íd. 1a font: 1403
    femení
  1. Aplec format per les persones que coincideixen voluntàriament en un lloc. Haver-hi molta, poca, concurrència. La concurrència d’un teatre. Lloc de molta concurrència.
    1. Coincidència de dues coses o més en un punt. Concurrència de línies, de forces.
    2. punt de concurrència Punt d’intersecció.
  3. Coincidència en el temps.
  4. Rivalitat d’interessos entre persones que pretenen una mateixa cosa; competència.
  5. per extensió Entrar, posar, estar, una cosa en concurrència amb una altra.
  6. economia Situació de mercat caracteritzada per la lliure entrada i la igualtat de possibilitats.
  7. gramàtica Col·locació.