■ concurrent

Etimologia: del b. ll. concurrens, -ntis, part. present del ll. concurrĕre ‘concórrer’ 1a font: 1315
  1. adjectiu Que va a trobar-se en un punt amb altres coses. Forces concurrents. Línies concurrents.
  2. adjectiu Que coopera amb altres coses a un mateix efecte. Causa concurrent.
  3. masculí i femení Persona aplegada amb altres en un mateix lloc, assistent. La majoria dels concurrents l’aplaudiren.
  4. masculí i femení Persona que competeix amb altres per una mateixa cosa. Ha vençut tots els altres concurrents.