■ concursar

Etimologia: del ll. concursare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Prendre part en un concurs. Concursar per una plaça. Va concursar en un programa de la tele.
  2. transitiu dret Manar, el jutge, que els béns d’un deutor que no paga siguin posats a concurs de creditors.