condícia

Accessory
Partició sil·làbica: con_dí_ci_a
Compareu: cobdícia
Etimologia: del ll. cognĭtus ‘coneixedor’, a través de l’ant. coinde ‘bonic’, dit de gent sensible a arreglar-se, d’on coindia, condia ‘primmirament’, amb influx del sufix -ícia 1a font: c. 1880
Body
femení Mirament en l’ordre i la netedat de les coses. Fa les feines de la casa amb molta condícia.