■ condret
| | condreta

Etimologia: del b. ll. condirectus, íd. 1a font: s. XIII
    adjectiu
  1. Que no té cap defecte físic, adret. Un home sa i condret.
    1. Normal, corrent, en bon estat. Deixa una família condreta i una vida exemplar.
    2. tenir en condret Tenir (una cosa) en bon estat, així com pertoca que estigui.
  3. nàutica Dit de la peça ajustada al lloc on ha d’estar.