■ conducció

Partició sil·làbica: con_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. conductio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de conduir;
    2. l’efecte.
    1. física Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
    2. conducció elèctrica (o simplement conducció) electricitat Procés consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi.
    3. conducció tèrmica (o simplement conducció) física Transmissió de la calor a l’interior d’una substància.
  3. enginyeria hidràulica Conjunt dels conductes i els accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
  4. fisiologia animal Propietat d’algunes estructures de l’organisme de transmetre els estímuls. Conducció nerviosa.