■ conducta

Homòfon: conducte
Etimologia: del ll. conducta ‘conduïda’, part. passat fem. susbtantivat de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1499
    femení
    1. Manera de conduir-se; comportament.
    2. de conducta Íntegre, recte. És un home de conducta.
    1. Contracte per a aconductar o aconductar-se.
    2. Quantitat pagada per a estar aconductat.
  3. conducta animal zoologia Etologia.