■ conduit

Partició sil·làbica: con_duit
Etimologia: del ll. conductus, participi masc. de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1088
    masculí
  1. antigament Vitualles i conjunt de coses necessàries per a viure.
  2. antigament Avituallament, bagatge.
  3. història del dret Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia.