coneixent

Partició sil·làbica: co_nei_xent
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu antigament Que coneix, coneixedor. Serem coneixents que Déu sabrà tots els béns i tots els mals.
  2. adjectiu Que pot ésser conegut; coneixedor. Ja és ben coneixent que han entrat al rebost.
  3. adjectiu antigament Que coneix o entén bé les coses; intel·ligent. L’abat era savi i coneixent.
  4. adjectiu antigament Que reconeix (els favors), que demostra gratitud. Hem d’ésser-li coneixents del bé que fa.
  5. masculí i femení
    1. conegut 3. Volia visitar un coneixent seu.
    2. fer-se coneixents Fer coneixença mútua dues persones o més.