■ confabulació

Partició sil·làbica: con_fa_bu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. confabulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de confabular o de confabular-se;
    2. l’efecte.
  2. psiquiatria Creació imaginària pròpia de psicòtics i histèrics.