■ confabular

Etimologia: del ll. confabulari, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu Conferir, conversar, tractar, familiarment. Mare i filla confabulaven molt.
  2. pronominal
    1. Posar-se secretament d’acord dues persones o més sobre una qüestió que interessa una altra, generalment per perjudicar-la. L’equip es va confabular perquè despatxessin l’entrenador.
    2. per extensió Les ambicions dels altres socis es van confabular contra ell.