■ confegir

Etimologia: del ll. configĕre ‘clavar, enganxar mútuament dos objectes’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins; afegir. Confegir un llum trencat.
  2. usat absolutament
    1. Llegir (els mots) pronunciant-ne primer ordenadament les lletres aïllades, unint-les després per formar síl·labes, i unint finalment les síl·labes per formar els mots. Un infant que comença a confegir.
    2. per extensió Llegir lentament i amb dificultat.