■ confés | confessa

Etimologia: del ll. confessus, participi del ll. confitēri ‘confessar’ 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu
    1. Que ha confessat el seu delicte. Acusat confés. Convicte però no confés.
    2. Dit del litigant que ha reconegut en la seva declaració fets que el poden perjudicar.
  2. masculí confessor 3.