■ confessió

Partició sil·làbica: con_fes_si_ó
Etimologia: del ll. confessio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Acció de confessar o de confessar-se;
    2. l’efecte.
    3. dret canònic Afirmació escrita o oral sobre algun fet davant el jutge eclesiàstic competent manifestada per alguna de les parts sobre la matèria del judici i contra si mateixa, tant espontàniament com pel fet que el jutge la interrogui.
    4. dret processal penal Declaració de l’inculpat en què reconeix la seva responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat.
    5. confessió en judici dret processal civil Mitjà de prova consistent en la declaració d’alguna de les parts litigants, amb reconeixement o sense dels fets que la poden perjudicar.
  2. cristianisme
    1. Sagrament de la penitència.
    2. Part del sagrament de la penitència consistent en la declaració dels propis pecats al sacerdot.
  3. cristianisme
    1. Església. Les confessions cristianes.
    2. confessió de fe Síntesi escrita de la fe d’una Església, especialment protestant.
  4. literatura Forma literària autobiogràfica caracteritzada perquè l’autor exposa sobretot la pròpia intimitat, a diferència de les memòries.
  5. litúrgia i arqueologia Sepulcre d’un màrtir (confessor de la fe) damunt el qual hom ha construït un altar.