■ confessionari

Partició sil·làbica: con_fes_si_o_na_ri
Etimologia: del ll. ecl. confessionarium, íd. 1a font: 1535
    masculí catolicisme
  1. Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
  2. Llibre per a preparar per a la confessió.