■ confident

Etimologia: del ll. confidens, -ntis, íd., participi pres. de confidĕre ‘confiar’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de qui rep les confidències d’algú.
    2. figuradament La lluna, confident d’esperances i records.
  2. masculí i femení Espia. Confident de la policia. El confident de l’enemic.
  3. masculí mobiliari Moble de saló, d’origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però confrontades de manera que un respatller és situat a la inversa de l’altre.