■ confirmació

Partició sil·làbica: con_fir_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. confirmatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de confirmar;
    2. l’efecte.
    1. Allò que confirma, que prova. Aquest fet és la confirmació que les nostres pretensions són justes.
    2. per extensió Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició.
  3. teologia i litúrgia Sagrament que completa l’acció del baptisme.
  4. diplomàtica Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent.