■ confiter
| | confitera

Etimologia: de confit 1a font: 1408
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als confits o a llur fabricació. Indústria confitera.
    1. masculí Pot o recipient per a tenir-hi confits o confitura.
    2. femení Confiter.
  3. masculí i femení oficis manuals Persona que prepara o que ven fruita confitada, confits, bombons, etc., i en general dolços de sucreria.