■ confiturer
| | confiturera

Etimologia: de confitura
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la confitura o a la seva fabricació.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa confitures o en ven.
    2. per extensió Confiter.
  3. femení Plata o recipient destinats a presentar confitures damunt un taulell o una taula; compotera.