■ confluent

Partició sil·làbica: con_flu_ent
Etimologia: del ll. confluens, -ntis, íd., participi pres. de confluĕre ‘confluir’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que conflueix.
  2. botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme. Apotecis confluents.
  3. medicina
    1. Dit dels grans, les pústules, etc., tan pròxims que es toquen i es confonen.
    2. Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc. Verola confluent.