■ confusió

Partició sil·làbica: con_fu_si_ó
Etimologia: del ll. confusio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Estat d’un aplec de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera; desgavell. Una confusió indescriptible. La confusió dels elements.
    2. per extensió Confusió de drets, d’atribucions, de poders.
    3. per extensió Una gran confusió de gent.
    1. Manca de claredat, d’ordre, en les operacions de l’esperit.
    2. confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una intoxicació, a una malaltia infecciosa o a un xoc traumàtic o emocional.
  3. Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra. Ho aclariré tot seguit, perquè no hi hagi confusions.
  4. Capgirament, desbaratament, desfeta. El país entrà en una gran confusió política. La confusió de l’exèrcit enemic fou deguda a l’escomesa de la cavalleria.
  5. Desconcert de l’esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. De tanta confusió no li sortien les paraules.
  6. dret civil Reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d’un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l’extinció de l’obligació.