■ congriar

Partició sil·làbica: con_gri_ar
Etimologia: del cat. ant. concrear, concriar, provinents del. ll. concreare ‘crear alhora’, amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr- 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements. Els fracassos continus solen congriar ressentiments.
  2. pronominal Congriar-se una tempesta. Es congria una revolució.