■ congru
| | còngrua

Etimologia: del ll. congruus, -a, -um, íd., der. de congruĕre ‘ser congruent, concordar’ 1a font: 1483
  1. adjectiu
    1. Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas. Una còngrua recompensa. Edat còngrua per a mantenir casa.
    2. teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep.
  2. adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu.
  3. femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic.