■ congruència

Partició sil·làbica: con_gru_èn_ci_a
Etimologia: del ll. congruentia, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. Qualitat de congruent. No hi ha congruència entre les seves paraules d’avui i les d’ahir.
  2. àlgebra En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb si i només si a i b són congrus mòdul un element de l’anell.
  3. dret Qualitat que ha de tenir tota sentència d’ajustar-se a les peticions de les parts fetes durant el plet.