■ conjurar

Etimologia: del ll. conjurare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
    2. per analogia Pregar (algú) amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
  2. transitiu Allunyar com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
  3. pronominal ciències polítiques Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l’ordre d’un estat. S’havien conjurat per assassinar el president de la república.
  4. pronominal Combinar-se desfavorablement (les coses). Tot es conjura contra meu.