■ connectiu
| | connectiva

Partició sil·làbica: con_nec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del radical de connectar
  1. adjectiu Connector.
  2. masculí botànica Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam.
  3. femení lògica En lògica formal, partícula que relaciona una proposició amb una altra i fa possible el càlcul proposicional.
  4. masculí zoologia En molts invertebrats, part del sistema nerviós que uneix els diferents ganglis d’una mateixa cadena ganglionar.