■ conreador
| | conreadora

Partició sil·làbica: con_re_a_dor
Etimologia: de conrear 1a font: 1460, Roig
  1. agricultura
    1. masculí i femení Persona que conrea.
    2. femení Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o per un tractor on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, polvoritza la terra.
  2. adjectiu i masculí i femení figuradament Conreadors de la ciència, d’un art.