■ consecutiu | consecutiva

Partició sil·làbica: con_se_cu_tiu
Etimologia: del b. ll. consecutivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Dit de diferents coses que se succeeixen l’una a l’altra. Ha plogut deu dies consecutius. Quatre sessions consecutives.
  2. Que segueix després d’una cosa, que n’és el ròssec. Fenòmens consecutius d’una malaltia.
  3. conjunció consecutiva gramàtica Conjunció que introdueix una proposició consecutiva.
  4. proposició consecutiva gramàtica Proposició subordinada que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per la principal.