■ consegüent

Partició sil·làbica: con_se_güent
Compareu: conseqüent
Etimologia: del ll. consequens, -ntis, íd., participi pres. de consĕqui ‘venir després, seguir’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Que segueix com a resultat o deducció. Els desastres consegüents a la guerra.
    2. per consegüent Com a conseqüència.
  2. masculí
    1. Allò que segueix.
    2. gramàtica Segon terme d’una correlació gramatical, que segueix l’antecedent.
    3. lògica En una condicional, proposició que es dedueix d’una altra anomenada antecedent.
    4. lògica Conseqüència, conclusió, d’un sil·logisme del qual la major o la menor és sobreentesa.
    5. música En una fuga o en un cànon, motiu melòdic que respon a la proposició anomenada antecedent o que la imita.