Accessory
Etimologia: del ll. consentīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
intransitiu
- Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió; accedir. La mare consentí a llurs precs. Consentir a pagar.
- usat absolutament Qui calla consent.
- transitiu Permetre, tolerar. No sé com els seus pares li consenten aquestes coses.
-
pronominal
- Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc. El càntir s’ha consentit.
- per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç.
- nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura.