■ consentit
| | consentida

Etimologia: de consentir
  1. adjectiu Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.
  2. adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.
    1. adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible. Llençar els plats consentits.
    2. adjectiu per analogia Tenir la cama consentida.
    3. femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.