■ conservador
| | conservadora

Etimologia: del ll. conservator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu i masculí i femení Que conserva.
  2. masculí i femení Persona que té per missió de conservar alguna cosa. El conservador d’un museu.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Substància que, afegida als productes alimentaris en una petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
  4. ciències polítiques
    1. adjectiu Dit del partit o de la tendència política dels qui, en principi, lluiten contra les innovacions que els semblen amenaçar l’ordre social.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als conservadors o a un partit conservador.
    3. masculí i femení Membre d’un partit conservador.