■ consignació

Partició sil·làbica: con_sig_na_ci_ó
Etimologia: del ll. consignatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de consignar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació quan el creditor no vol rebre-ho o no pot rebre-ho.
  3. especialment història Fons procedent dels imposts i de les contribucions municipals de Palma de Mallorca, dit també universal consignació, destinat al pagament de les pensions als creditors censalistes.