■ consignar

Etimologia: del ll. consignare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Lliurar, destinar (alguna cosa) a un fi. Consignar una partida pressupostària als ajuts socials.
    2. Lliurar (alguna cosa) en dipòsit. Consignar l’equipatge abans de pujar a l’avió.
    3. dret mercantil Trametre (mercaderies) a mans d’un corresponsal.
  2. per extensió Fer esment (d’alguna cosa) en un escrit. En la seva història no trobem consignats aquests fets.
  3. Retenir (algú) com a mesura d’ordre, privar de sortir. La tropa ha estat consignada a les casernes.