consignatari | consignatària

Accessory
Etimologia: de consignar 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de la persona o entitat a la qual és consignada una cosa.
  2. especialment dret mercantil
    1. Dit de la persona que, per acte judicial, rep en dipòsit la quantitat en diner que un altre consigna.
    2. Creditor que, per conveni amb el deutor, administra l’immoble que aquest li té consignat fins a extingir el deute.
    3. Persona o entitat que en els ports de mar representa l’armador d’un vaixell per a resoldre els assumptes relacionats amb la càrrega i el passatge.