■ consiliari
| | consiliària

Partició sil·làbica: con_si_li_a_ri
Etimologia: del ll. consiliarius, -a, -um, íd.
  1. masculí i femení
    1. Conseller.
    2. En certes corporacions i certes societats, persona elegida per a assistir amb el seu consell el superior que les governa.
  2. masculí catolicisme Coordinador o conseller espiritual dels grups de revisió de vida o de comunitat de base.