■ cònsol

Etimologia: del ll. consul, -ŭlis ‘primer magistrat romà’, probablement der. de consulĕre ‘deliberar, consultar’ 1a font: s. XII
  1. masculí i femení dret internacional Agent diplomàtic encarregat per un govern de protegir els interessos dels súbdits d’un estat en un altre estat, on intervé especialment en afers comercials.
  2. masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels dos magistrats que representen els consells de parròquia (o de comú).
  3. masculí història
    1. Magistrat suprem de la república romana.
    2. A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia el poder executiu, polític i judicial, financer i militar, que compartia amb els altres membres del col·legi consular.
    3. En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria.
  4. cònsol de catalans masculí història Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
  5. cònsol de llotja (o de la llotja) masculí història Cònsol de mar.
  6. cònsol de mar (o de la mar) masculí història Cadascun dels dos magistrats que a les ciutats i les viles mercantils catalanes exercien la jurisdicció, en la primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern.