■ consola

Etimologia: del fr. console, de sole ‘sola, biga, mènsula’, amb influx de consolider 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. mobiliari Taula de parament adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels segles XVIII i XIX.
    1. música Pupitre de comandament de l’orgue, que comprèn els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc.
    2. música Part superior de l’arpa, que serveix de claviller i que té forma de coll de cigne.
    3. tecnologia Pupitre on són disposats els comandaments de control d’una instal·lació industrial (central nuclear, etc.) o d’un aparell (ordinador, etc.).
    4. consola de joc informàtica Aparell adequat per a llegir la casset o el disquet d’un videojoc.