■ consolidació

Partició sil·làbica: con_so_li_da_ci_ó
Etimologia: del ll. consolidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de consolidar o de consolidar-se;
    2. l’efecte.
  2. cirurgia Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar les propietats primitives a l’os.
  3. dret civil Forma d’extinció dels drets reals, especialment de les servituds, que consisteix a reunir en una mateixa persona drets que eren separats.
  4. economia Procés econòmic, subsegüent a una època de crisi, caracteritzat pel creixement rítmic de la producció i del consum i per l’equilibri en la balança de pagaments.
  5. geologia Incapacitat d’una formació geològica per a admetre un nou plegament sense canviar d’estil tectònic.
  6. obres públiques i pedologia Assentament natural d’un sòl per l’acció del seu propi pes i el de les construccions que suporta.